.jpg)
Yasujiro Ozu parlava a Ohayo sobre la banalitat i, alhora, la necessitat de l'existència d'un codi de conducta plè de termes aparentment buits per a la supervivència en societat de l'ésser humà, i l'acceptació d'aquest com a pas sine qua non per arribar a l'edat adulta.
Ara, als meus 20 anys, miro enrera i dono les gràcies a Hayao Miyazaki, l'home en contínua búsqueda d'un castell flotant.
Arigato!
Ara, als meus 20 anys, miro enrera i dono les gràcies a Hayao Miyazaki, l'home en contínua búsqueda d'un castell flotant.
Arigato!
3 comentaris:
"Está muy buena la piedra pomez"
Ohayo...automàticament després de veure-la vaig comprendre que estava davant d'una peli de culte (grandíssima).
PD: veig ue has arrencat de nou...bé!
Jo em vai enamorar de la obra d'aquest señor quan era ben petitet. Mi vecino Totoro em va semblar la millor pel·lícula d'animació que he vist i veuré mai. Y bueno, la resta de la seva obra no es queda curta. Però en Totoro... el porto a la Patata!!!
El problema amb Mr. Miyazaki és que no sabrem mai si és ell que amb el temps ha anat perdent els trucs o som nosaltres que hem perdut aquella innocència primigènia...
De totes maneres, fa poc encara vaig trobar que Whisper of The Heart era del millor que havia fet. El seu treball més egocèntric i/o personal (ben entès).
Au revoir, bloquejats! I sí, la intenció és que això no decaigui.
Publica un comentari a l'entrada