14 d’ag. 2008

Two Sides (the black & white control deck)



"- El sistema no permite que la nueva sangre entre en la política... Este país lo mueven unos cuantos viejos cabezones... Para que alguien llegue a político antes de los 30 sin ningún apoyo... hace falta otra persona en la sombra capaz de conseguir en un solo día los frutos de 30 años.

- Luz y sombra...

- Exacto...

- Hojo, ¿cómo lo decidimos?

- ¡A piedra, papel, tijeras!"


(Santuario, de Syo Fumimura i Ryoichi Ikegami)




PD: Amb en Basch, la Fran i l' Ashe al nivell 27 començo a recordar per què m'agraden els Final Fantasy... i el Vagrant Story.




A cagar!




2 comentaris:

Gas Snake ha dit...

Final Fantasy XII no és un Final Fantasy. Ho saps! És un gran RPG, però no un Final.

Final Fantasy XII, en realitat, està amagat sota el magnific (oh, sí!) nom de Lost Odyssey.

p.d.: M'acabo d'enterar que tenies blog. ^^ See you soon!

Jim J. Sloan ha dit...

Final Fantasy XII... ¿Que en puc dir? No vaig ser capaç d'enganxar'm-hi. Pocs són els Final Fantasies que m'he acabat: Abans del Final VII no m'atrau cap (almenys per estètica), El VII no el vaig poder parar de jugar fins que no em vaig carregar en Sephirot amb dos o un "Caballeros de la mesa redonda" (ja no me'n recordo be), el Final VIII no el puc ni veure (massa llunyà al VII), el Final IX em va semblar preciòs i suprem, fa tres anys que estic encallat al principi del CD3; el Final Fantasy X em va emocionar quasi tant com el VII... però no hi ha color. L'XI ni el vaig veure, el XII ja t'ho he dit... i ara espero el XII amb una mescla entre impaciència i por... no vull endurme una decepció massa gran.

Més recentment m'he passat el Crisis Core per PSP i, tot i que està molt bé i ajuda a entendre moltes coses del VII, no és el VII... i això fa ràbia, que et baixis (que no compris) un joc amb unes espectatives i... pam! Merda de Hype.

Un abraç Sesi... aquí... l'Arnau.