La mort de l'animació

Fa poc deia per aquí que temia que Pixar es convertís en la part moderada de la dualitat Dreamworks/Pixar... Res més lluny de la realitat. Pixar ha firmat una pel·lícula profunda i minimalista com poques. Una revolució que, lluny de ser-ho només en el contingut, també ho és en la forma.

Wall-E ens presenta un hipotètic futur on un robotet mata el temps en una terra demacrada, i una raça humana que s'ha tornat una bola de greix per haver-la abandonada, i per haver-se abandonat, al seu torn, a la tecnologia. Mentrestant, en les imatges que projecten les grans valles publicitàries, o en la cinta preferida de Wall-E, hi aparèixen éssers humans amb les proporcions que ens són familiars, interpretats per actors de carn i òs. És semblant al que veiem als documentals que retraten èpoques prehistòriques, amb dinosaures generats per ordinador. No es tracta d'animació, sinó d'una simulació generada per ordinador. Això és el que fa Pixar amb Wall-E: simula el futur.

Tot i així, ens limitem a parlar d' "animació" o, en el pitjor dels casos, "dibuixets" (o "ninots"), mentre l'Acadèmia premia la Millor Pel·lícula d' Animació, privant la opció a millor pel·lícula absoluta. Quin sentit té? L'animació ha madurat prou per contenir el que els amants de les classificacions en dirien "drama", "comèdia", "musical"... Imagineu per un moment que etiquetéssim per igual el cine d'imatge real... Obriríem el diari per la pàgina de la cartellera i diríem: "Què fan avui? Ah sí, una peli amb actors de carn i os... I una peli amb actors de carn i os! Oh, i mira, una peli amb actors de carn i os! Nah... Però no estic d'anims per una peli amb actors de carn i os... I... una peli amb actors de carn i os?" (suposo que es pilla la ironia... XD).

Per no parlar de com n'és d'estreta la frontera entre animació i imatge real... Space Jam, Quién Enganyó a Roger Rabbit, A Scanner Darkly... fins i tot les rotoscòpies de Dungeons & Dragons, o Jason i Els Argonautes... I d'aquí arribaríem a King Kong (Oh! Sorpresa! Una icona del cinema amb totes les lletres!).

Recentment, a Speed Racer vam veure com els Wachowski Bros. (permeteu-me imaginar-me'ls amb un bloc de vida extra sobre el cap XD) creaven escenes a partir de l'animació amb flash d'imatge real... En aquest sentit, un dels directors que treballa més a dues bandes de la frontera entre animació i imatge real és Mamoru Oshii (sí, el nom que ha donant tant de joc en les sessions de Super Smash: "Ma moruuuuu!!!" "...Oshiiiii!!!!" XDD).

I fins i tot ha donat a llum a coses com aquestes... Tachigui: The Amazing Lives of The Fast Food Grifters:

A cagar!