Dibuixar tires còmiques no et prova, Charlie Brown!

Revisant vells arxius del pc (i tirant dels meus dominis de la matemàtca) he comptat 20 tires còmiques dins el meu disc dur. 20 tires còmiques, a 3 mesos entre publicació, fan un total de 60 mesos, o el que és el mateix, 5 anys. I l'aniversari dels 5 anys de tires còmiques (dividit entre Gosseres i els només 3 números de vida de Zoo... Friki) es mereixia una publicació.

I tot i així, després de cinc anys dibuixant tires còmiques em sento buit. Cada tira aporta el que aportava la següent. Vull dir... cada 3 mesos penses una conya i la plasmes en vinyeta, i punt. La següent no afegirà res a l'anterior. Potser aquest és l'error. No el fet que cada tira sigui independent i inteligible per si mateixa, si no el fet que no s'hagin creat amb una intenció de conjunt. Algú pot recopilar-les i veure-les com un conjunt, això està clar, però no van ser creades per aquest fi. I a aquest humil dibuixant li provoca la mateixa sensació que li provocava empassar-se un capítol de Doraemon... Sempre tenies la seguretat que, passés el que passés, al capítol següent els protagonistes no ho recordarien (aquí podriem teoritzar si és per aquesta manca de consequències que en Novita no dubtava en aixecar les faldilles de la Shizuka quan en tenia oportunitat, com si es tractés d'un projecte de Bill Murray a Atrapat en El Temps).

Sigui com sigui, Charles Schultz ho sabia. Schultz va dibuixar tires còmiques dels Peanuts durant més de 50 anys, i durant tot aquest temps es van publicar diàriament a tot el món. Els lectors la veien, la llegien, feien el somriure de cortesia i passaven plana, that's all folks. Però si analitzem la seva obra en conjunt descobrim unitats coherents. No dibuixava per publicar, dibuixava per explicar. I com algú que estripa una carta en trossets i llença cada trosset al mar en una ampolla diferent esperant que algú les trobi totes i recomposi la carta, Schultz narrava històries llargues amb unitat coherent amb la mateixa subtilesa que ho feia, per posar un exemple cinematogràfic recent, Gosford Park (la prova d'això és que anys després de la mort de Schultz, l'any 2000, les seves tires seguien publicant-se).

Però jo no sóc Charles Schutlz, i sóc conscient que el format tira no és (ni pretenc que sigui) el meu. O sigui que no se m'acudeix millor manera de celebrar aquests 5 anys abandonant (o almenys relegant a un segon plà) el petit format.

Us deixo amb una petita mostra del que han suposat aquests 5 anys de tires còmiques en quant a evolució. Una per cada any (clicar per engrandir):



...Thanx for reading...