Fa poc vaig tirar la cavalleria per sobre de la creueta de PS3 arran de l'arribada de l'Street Fighter IV. Ara, havent-me agenciat una còpia de l'última entrega de la saga de capcom per excelència, rectifico (com a bon ex-periodista).
La creueta reacciona excepcionalment bé (en ocasions fins i tot en excés, "premiant-te" amb moviments devastadors enlloc del moviment que pretenies, i deixant-te amb el cul a l'aire en el procés). La dificultat està ajustada de manera mimètica a aquella de la segona entrega, tot i córrer a càrrec de noves incorporacions al planter de personatges (Seth i els seus procediments ens remet irremediablement a aquell Rugal del King of Fighters, o a aquell Akuma Final Boss de les entregues recents de la mateixa saga). De moment només n'he tastat un cop el modo arcade amb el senyor Ken Masters, i m'he endinsat en algun repte adicional, però manté l'essència de la seva matèria primigènia, i el fet que, desconeixent combos enciclopèdics, i tirant de cops puntuals ben posats on toca, Hadoukens i Shoryukens, fos capaç d'arribar amb certa comoditat als crèdits finals n'és la prova. Que segueixi així.
Soc conscient que tinc aquest racó bastant abandonat... A partir d'ara li donaré un nou rumb: passaré de criticar a ser criticat. Aviat hi penjaré les meves creacions, que és, en essència, el motiu pel qual va veure la llum aquest SESI STUDIO.
See ya.
La creueta reacciona excepcionalment bé (en ocasions fins i tot en excés, "premiant-te" amb moviments devastadors enlloc del moviment que pretenies, i deixant-te amb el cul a l'aire en el procés). La dificultat està ajustada de manera mimètica a aquella de la segona entrega, tot i córrer a càrrec de noves incorporacions al planter de personatges (Seth i els seus procediments ens remet irremediablement a aquell Rugal del King of Fighters, o a aquell Akuma Final Boss de les entregues recents de la mateixa saga). De moment només n'he tastat un cop el modo arcade amb el senyor Ken Masters, i m'he endinsat en algun repte adicional, però manté l'essència de la seva matèria primigènia, i el fet que, desconeixent combos enciclopèdics, i tirant de cops puntuals ben posats on toca, Hadoukens i Shoryukens, fos capaç d'arribar amb certa comoditat als crèdits finals n'és la prova. Que segueixi així.
Soc conscient que tinc aquest racó bastant abandonat... A partir d'ara li donaré un nou rumb: passaré de criticar a ser criticat. Aviat hi penjaré les meves creacions, que és, en essència, el motiu pel qual va veure la llum aquest SESI STUDIO.
See ya.






