Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pads. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pads. Mostrar tots els missatges

24 de febr. 2009

Darwin i els videojocs


Amb l'arribada de l'Street Fighter IV vaig retrobar-me, de sobte, amb una problemàtica que havia oblidat (sí, he pecat): la creueta. Vestigi de les primeres generacions, la creueta ara es veu relegada a un segon terme incomprensible. Podríem dir que hem assistit a la mort de la creueta. Però, tot i morta (i enterrada), la seguim trobant als pads d'última generació. Inoperant, sí, tosca, també, però hi és.

Podríem argumentar (com ho faria Darwin) que la creueta està destinada a desaparèixer, que no és més que la reminiscència que altres camps de batalla feien explícitament necessaria per a la supervivència (us imagineu jugar un Tetris amb stick? Un Space Invaders? Un Megaman? Amb la dificultat matemàtica d'aquells dies passaríem a engreixar la llegenda de la selecció natural en el que tardem a dir "Ictiosaure"). La creueta quedaria així relegada a borrissol corporal, a ungla dels dits del peu (i perdoneu el desagraït paral·lelisme). Però sabeu què? No ho crec.

El motiu pel qual la creueta segueix present, i no la treiem dels pads de nova generació és perquè, simplement, no podem. És més que una simple eina de control, s'ha convertit en una icona, en alguna cosa que simbolitza els videojocs per si mateixos, i ens remet als millors temps, els temps en què, si ens ho passàvem bé, era bo, i on gripaus esteroidats convivien amb lampistes bicromàtics. Ens reconforta saber que, per molt que ens allunyem d'aquella època, la creueta sempre hi és (tot i que quan en depenem ens decepcioni). Treure-la ens provocaria una sensació de blasfèmia tal cap a tot el que representa que hauríem de dedicar la resta de les nostres (llavors) miserables vides a la redempció.

Tothom necessita ídols, per molt decepcionants que resultin cara a cara.